El Dia Mundial de les Zones Humides se celebra cada 2 de febrer per commemorar la data d’adopció del Conveni internacional sobre les zones humides (Conveni de Ramsar).
El Dia Mundial de les Zones Humides té com a objectiu divulgar el valor d’aquests tipus d’espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, alhora, dels més fràgils i amenaçats.
L’aigua és la força que mou a la naturalesa.-Leonardo da Vinci.
A Catalunya tenim un conjunt de 329 zones humides agrupades per les diferents conques hidrogràfiques.
Des de Fundació Sigea us volem convidar a gaudir d’aquests espais que tenim a casa nostra tant amb activitats pels escolars a travès del nostre catàleg de sortides que podeu trobar a la nostra pàgina d’ACTIVITATS ESCOLARS, com per famílies amb una proposta molt divertida per descobrir-los en bicicleta, a la nostra pàgina d’ACTIVITAS TURISME SOSTENIBLE.
Gaudir d’aquests espais naturals en família o amb amics és tota una experiència!
Viladecans pertany a la conca del Llobregat i compta amb les següents zones humides:
- REMOLAR-FILIPINES:
L’estany del Remolar i les maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat. Amb una superfície de 123,85 hectàrees.
Anteriorment formava part d’aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït com a conseqüència de les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat. L’estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat.
El Braç de la Vidala, també situat dins d’aquest espai, és un braç de l’estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny.Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressent de l’entrada d’aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.La vegetació de l’espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars arbustius i herbacis, així com per fragments de tamarigars i pinedes litorals. Als marges del Remolar i la Vidala apareixen també canyissars i canyars.
Pel que fa a la flora, s’hi ha citat espècies com el jonc bord (Triglochin maritima), la gencianàcia Centaurium spicatum, la ranunculàcia Ranunculus peltatus, la gramínia Crypsis aculeata, la poligonàcia Polygonium salicifolium, algunes orquídees, com Ophrys speculum i Serapias parviflora, i algunes caròfites, com Chara aspera, Tolypella glomerata i Tolypella hispanica. També destaquen espècies com el narcís serotí (Narcissus serotinus) i el lliri groc (Iris pseudacorus).
Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari, a la zona hi apareixen els següents, segons la cartografia dels hàbitats:
- Llacunes litorals,
- Espartinars,
- Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi),
- Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae),
- Dunes movents embrionàries,
- Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria),
- Depressions humides interdunars,
- Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae,
- Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion,
- Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)
- Pinedes mediterrànies. S’hi havia citat també l’hàbitat Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies.
Pel que fa als ocells, destaca la presència d’importants poblacions d’anàtides i limícoles a l’hivern, així com d’espècies com la boscarla mostaxuda (Acrocephalus melanopogon) i el cabusset (Tachybaptus ruficollis). Destaquen les colònies reproductores de bec d’alena (Himantopus himantopus), d’importància internacional. També s’hi ha vist criant, per exemple, el rascló (Rallus aquaticus), el rascletó (Porzana parva), l’arpella (Circus aeruginosus) i l’agró roig (Ardea purpur).
- ELS REGUERONS:
Els Reguerons són una zona de prats humits i jonqueres que formen part de la Zona d’especial protecció per als ocells (ZEPA) del delta del Llobregat. El seu àmbit territorial és de gairebé 29 hectàrees. La zona humida aquí considerada, tanmateix, abasta una superfície lleugerament menor, ja que se n’han exclòs alguns sectors de la ZEPA que són destinats a agricultura.Als Reguerons dominen, pel que fa a la vegetació, les jonqueres -amb Juncus acutus i Juncus crassifolis– i herbassars humits. Hi ha també una extensa zona de canyissar inundat i una llacuna en forma de «U», amb un canyissar i bogar que van reduint progressivament la làmina d’aigua.Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari, s’hi ha identificat els hàbitats: «Prats i jonqueres halòfils mediterranis(Juncetalia maritimi)» i «Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion».
En aquest espai s’observa amb regularitat l’arpella (Circus aeroginosus). Igualment, és una àrea de cria del martinet menut(Ixobrychus minutus) i d’alimentació de l’agró roig (Ardea purpurea). A l’hivern, l’espai esdevé un punt de concentració de fredelugues (Vanellus vanellus).
Els Reguerons es localitzen enmig d’una zona de conreus d’horta. Hi ha 3 captacions d’aigua dins l’espai (segons informació facilitada per l’ACA) i d’altres en un radi inferior a 100 m. L’espai rep aigua de diversos canals de reg, per la qual cosa està força eutrofitzat. La presència de ramats d’ovelles, si bé ajuda a mantenir oberta la vegetació, contribueix a augmentar l’eutrofització del medi. L’espai és objecte periòdicament d’alguns abocaments incontrolats. També és zona de passeig i lleure d’alguns veïns, molts d’ells propietaris de gossos. Es produeixen petites ocupacions per conreus als sectors més perifèrics. La proximitat de l’aeroport genera un impacte sonor important, com a la resta d’espais del Delta.
Aquest espai pertany a l’anomenat Eix Verd Remolar-Filipines-Reguerons. Per tal de preservar aquest eix, l’Ajuntament de Viladecans va sol·licitar un ajut Life Medi Ambient a la Unió Europea. Aquest Eix Verd ha estat en part destruït com a conseqüència de les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat. Els Reguerons estan inclosos dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 «Delta del Llobregat» (LIC i ZEPA)
- FILIPINES NORD O CAN SABADELL:
Les Filipines Nord -també coneguda com a zona de Can Sabadell- forma part de l’antiga maresma de les Filipines. La carretera C31 va partir aquesta maresma en dues zones, les «Filipines Nord» -zona humida situada al nord de la C31- i «El Remolar-Filipines» -zona humida situada al sud-.
Aquest espai s’ha vist molt afectat pel desviament i condicionament de diferents infraestructures viàries, associades a les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat.
Amb la revisió de l’inventari, s’ha reduït la zona humida inicialment inclosa, excloent-ne les zones ocupades per noves infraestructures. Aquest espai forma part de l’Eix Verd Remolar-Filipines-Reguerons, molt afectat per l’ampliació de l’aeroport del Prat.
Està inclòs dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 «Delta del Llobregat».
- RIERA DE SANT CLIMENT:
La riera de Sant Climent és una riera litoral molt transformada idrològicament. Tot i tractar-se d’una riera, el buidatge
que es va fer del terreny a principis dels anys 90, des de la carretera C31 (autovia de Castelldefels) fins al mar, la va convertir més en un canal d’aigües lèntiques, que no en una riera. El material extret de la riera per fer-ne el buidatge es va abocar en uns terrenys del marge dret, alterant-ne totalment la vegetació. Aquests terrenys es troben ara més d’un metre per sobre la cota inicial i han esdevingut un canyissar sec.
La riera de Sant Climent circula en paral·lel al braç de la Vidala (situat dins la zona humida «El
RemolarFilipines»). Aquesta zona humida està inclosa dins l’espai del PEIN «Delta del Llobregat» i dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 «Delta del Llobregat». També està inclosa dins la Zona perifèrica de protecció de la Reserva natural parcial de Remolar-Filipines.
