RESERVES ONLINE
PROGRAMES INTEGRALS PER ADMINISTRACIONS LOCALS
SERVEI D'ASSESSORAMENT
NOTÍCIES
PATRIMONI NATURAL
I CULTURAL
CURSOS DE FORMACIÓ
BORSA DE TREBALL
>> Patrimoni
[ 16.11.05 ]
Z.E.P.A. ELS REGUERONS

Els Reguerons és un espai natural situat al Delta del Llobregat enmig de la plana agrícola de Viladecans. Aquest espai està format per un mosaic de prats de jonqueres, canyissars, fenassars i antics camps de conreu abandonats.

 

L’espai natural de Reguerons té una extensió de 37, 45 ha envoltades en la seva majoria d’un ample espai agrícola que l’aïlla i salvaguarda de possibles impactes.

 

La importància a nivell faunístic dels Reguerons queda reflectida en la declaració com a ZEPA, Zona d’Especial Protecció per a les Aus, a l’any 1994 per part de la Generalitat de Catalunya, i que té com a finalitat  la conservació d’aquells territoris que necessiten les aus durant els seus desplaçaments migratoris pel continent europeu, raó que permet aconseguir una figura de protecció reconeguda a nivell internacional.

 

Aquest principi s’inspira en la Directiva d’Aus (79/409/CEE) aprovada al Consell de les Comuninats Europees a l’any 1979.

 

Aquesta directiva estableix un marc de protecció per a 175 espècies d’aus amenaçades a Europa establint una xarxa d’espais que inclou els hàbitats més vulnerables.

 

A les ZEPAs es poden portar a terme activitats que no perjudiquin a les espècies d’aus per a les quals s’ha protegit la zona, com poden ser les activitats tradicionals relacionades amb el sector agropecuari.

 

La designació d’un espai com a zona ZEPA esdevé un autèntic segell de qualitat que ha de servir per a què el municipi beneficiat hi participi de forma activa en la conservació de la natura, i això és possible gràcies a què una ZEPA està considerada com àrea prioritària a l’hora de rebre financiació de cara al desenvolupament de projectes de conservació, gestió i estudi d’espais naturals.

 

Als Reguerons s’han citat 18 espècies de l’annex 1 de la Directiva d’Aus (que és on estan incloses les espècies més sensibles i que requereixen mesures especials de conservació en quan al seu hàbitat).

 

El fet de trobar diferents ambients que afavoreixen a un seguit d’aus i que a la vegada esdevenen força escassos avui al Delta del Llobregat mereixen se’ns dubte l’atenció del present estudi.

 

IMPORTÀNCIA FAUNÍSTICA

 

Situació actual dels grups d’espècies presents als Reguerons.

 

Cabussons : El cabusset (Tachybaptus ruficollis), és l’únic representant d’aquest grup d’aus que nidifica al Delta del Llobregat. La seva presència al territori es veu afavorida per la xarxa de sèquies i canals presents a les zones agrícoles del Delta, i sovint és utilitzat com a indicador ambiental per avaluar la contaminació de les aigües, per la seva tendència a viure en canals d’aigües netes i amb una cobertura de vegetació variable. És una au sensible a la contaminació per biocides, a la pesca a les llacunes i la neteja dels canals en època de cría. No requereix d’aigües molt fondes per la seva alimentació (65-96 cm de profunditat).

 

- Ardèids : Aquest grup està ben representat a la zona. El Martinet menut (Ixobrychus minutus) és l’únic nidificant regular als Reguerons. La seva presència depèn dels canals i canyissars presents a la zona, i sobretot del nivell de les aigües, ja que les aigües obertes de la bassa es poden assecar quan arriba l’estiu, cosa que dificulta l’alimentació del Martinet menut basada en la pesca. Té predilecció pels canyissars més alts i atapeïts.

 

Es creu que l’Agró roig (Ardea purpurea) una espècie amenaçada, ha pogut arribar a nidificar durant els darrers temps. La falta de tranquil·litat i protecció que dispensa el canyissar present a la zona pot ser una de les causes que expliquin l’absència d’aquesta i altres espècies durant els períodes de nidificació. Necessita de canyissars extensos per poder fer niu.

 

Anàtides : L’ Ànec coll-verd (Anas platyrhychos) és l’únic representant sedentari i nidificant a la zona (Larruy, X., Siré, G., 2003). És un ànec oportunista que apareix distribuït per la bassa i les diferents corredores, i té uns hàbits alimentaris que el fan desplaçar-se al capvespre a menjar en camps de conreu.  La petita extensió de la bassa fa que la quantitat d’anàtides observades sigui reduïda. El nombre d’anàtides observades als Reguerons en comparació amb altres indrets del Delta és relativament més reduït. Si aquesta bassa fòs més productiva n’augmentariem el nombre.

 

Rapinyaires : Durant l’hivern i les èpoques de pas migratori la diversitat de rapinyaires és força destacable. Destaquen els rapinyaires propis d’ambients oberts com el Xoriguer (Falco tinnunculus), que nidifica a les rodalies, l’Esmerla (Falco columbarius), l’Àliga calçada (Hieretus pennatus), el Falcó pelegrí (Falco peregrinus), que es desplaça des del Garraf, l’Arpella (Circus aeroginosus), que utilitza el canyissar com a adormidor, o d’altres rapinyaires com l’Òliba i el Mussol que en aquí tenen unes molt bones poblacions i que es poden veure afavorits pels ambients propis de conreus de plana, sense oblidar l’Esparver i l’Astor típics de medis forestals i que ocasionalment també visiten la contrada.

 

Limícoles : Actualment els Reguerons són una zona poc favorable per aquest grup d’aus per la falta d’aigües somes i pel pendent, massa vertical, del marge de la bassa i la vegetació que recobreix les vores que fan difícil la formació de platges de llims, necessàries per a l’alimentació dels limícoles.

 

Passeriformes : Espècies pròpies dels canyissars com per exemple Boscarles (Acrocephalus sp.) i Repicatalons (Emberiza schoenicus) es poden veure afavorides per les condicions del terreny, tal i com s’ha demostrat en successives campanyes d’anellament realitzades a la zona. El Teixidor (Remiz pendulinus) que fa un niu penjat de branques d’arbres com el pollancre, l’àlber i el salze es pot veure afavorit si es realitzés una replantació d’arbres de ribera. Les altres espècies presents a la zona com a nidificants són el Balquer, la Boscarla de canyar i el Rossinyol bord ;

 

El Balquer (Acrocephalus arundinaceus) viu als canyissars sempre que existeixi aigua a sota. Viu en els marges de les llacunes amb gran extensió de plantes aquàtiques. Tot i que són aus de mida gran, amb un tamany semblant al de l’estornell, no necessiten un gran territori per nidificar de manera que poden trobar-se mascles cantant a poca distància entre si .

 

La Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) com que és un ocell de mida petita es pot mantenir en petits territoris. A la Boscarla de canyar li agrada la part més propera a la llàmina d’aigua.

 

El Rossinyol bord (Cettia cetti) viu lligat als cursos d’aigua -les corredores- que envolten l’espai dels Reguerons. Acostuma a instal.lar el seu niu a poca alçada respecte a l’aigua.

 

Rallids : El Rascló (Rallus aquaticus) apareix com a reproductor entremig de la vegetació de la bassa i entre l’extensa massa de canyissar, és considera una au que li agraden força les aigües més aviat dolçes. Una observació destacada recentment ha estat la d’una guatlla maresa (Crex crex), una espècie en regressió al continent europeu i que, fins i tot, hi ha anys que no s’ha citat a Catalunya (Larruy, X. ,Siré, G.,2003).

 

La Fotja (Fullica atra) s’hen troba com a reproductora a la bassa dels Reguerons. Té especial predilecció per les aigües netes riques en plantes aquàtiques i Potamogetum pectinatus, de les quals s’alimenten.

 

La Polla d’aigua (Gallinula chloropus) és una au aquàtica molt cosmopolita força abundant dintre del nostre àmbit d’estudi. L’éxit de la seva supervivència es troba en la seva capacitat d’adaptació als ambients alterats per l’activitat humana. Qualsevol zona humida és apta per la seva reproducció, ja sigui una zona amb aigües brutes o d’aigües netes, sempre que trobi vegetació suficient per instal.lar el seu niu.

 

DESCRIPCIÓ DE LES COMUNITATS VEGETALS 

 

COMUNITATS DE TENDÈNCIA HALÒFILA

Aquestes comunitats a diferència dels canyissars que es troben adaptats a l’inundació permanent del substracte on s’estableixen, viuen sobre sòls que s’inunden de forma temporal, i s’assequen quan arriba l’època d’estiatge, produint-se concentracions salines en superficie provinents de les sals que porta dissolta l’aigua.

 

Les comunitats que apareixen als Reguerons esdevenen comunitats de trànsit  dintre de la succesió vegetal que es produeix després de l’abandonament dels cultius presents a la zona fa unes dècades. Aquest procés de colonització vegetal s’origina gràcies a un seguit de pertorbacions antròpiques, com ara la sega i la crema de la vegetació existent, el pastoreig intensiu o l’inundació del terreny deguda a periodes de pluges intenses i a la manca de desguassos.

 

A causa  del caràcter de transició d’aquestes comunitats la seva composició florística pot  adoptar formes diferents segons el nivell de recobriment de les espècies predominants, que en el cas dels Reguerons estan representades pel Plantatge crassifoli (Plantago crassifolia) i i el Jonc agut (Juncus acutus). Aquestes espècies poden apareixer en major o menor proporció depenen de l’humitat i la salinitat del terreny, de la textura del sòl i del grau de pertorbació a que siguin sotmeses.

 

Espècies d’intères i indicadors ambientals:

 

L’absència de Salicornia europaea ens indica que aquesta  forma de vegetació encara es troba en procés de desenvolupament, pel fet que aquesta mata arbustiva representa l’estadi màxim de desenvolupament d’una comunitat halòfila en terrenys amb una clara textura argilosa.

 

La capacitat de colonització d’aquestes comunitats quan les condicions són adequades és extraordinària.S’ha pogut constatar la transformació d’una parcel.la cultivada dels Reguerons en una jonquera de Juncus acutus en un període de temps inferior a 20 anys.

 

A Reguerons s’ha reconegut una varietat de jonquera que s’estableix en sòls argilosos amb eflorescències salines,que es configura per l’abundància d’una gramínia, Elymus elongatus.

 

Els prats de plantatge marí ( Plantatge crassifoli) són una comunitat de gran interès per la diversitat de plantes anuals i bulboses que pot acollir diverses espècies d’orquídies. Als Reguerons no s’han trobat orquídies fins al moment. Probablement, no n’hi ha a causa de la diferència en el substrat, més clarament sorrenc en els prats de plantatge propers a la línia de costa, que a Reguerons són clarament de component argilòs.

 

Quan la salinitat és prou alta hi predominen les quenopodiàcies com Suaeda vera i Atriplex prostata, gramínies com Hordeum marinum i Parapholis filiformis així com plantes suculentes com Spergularia marina i el Plantatge crassifoli.

 

Les espècies d’ambients pertorbats o nitròfils d’ambients halòfils són : Cynodon dactylon, Plantago coronopus, Aster squamatus, Trifolium fragiferum i Medicago polymorpha, etc.

 

Altres espècies d’interès :

 

-          Elymus elongatus

-          Juncus subulatus

-          Spergularia maritima

-          Suaeda marítima

 

PRATS MESOXERÒFILS (FENASSARS)

Herbassar perenne mediterrani dominat pel Fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), propi de marges i talussos agrícoles. El Fenàs apareix acompanyat d’Elymus pungens, amb un gran recobriment d’aquestes dues gramínies proper al 100%.

 

Es troba en els sectors més ruderals, instaurats sobre terrenys remoguts situat entre Can Feliu i la Corredora Xauxes-Filipines, on hi destaca el recobriment d’una espècies de port arbustiu, l’Olivarda (Inula viscosa). Es troba a les zones més elevades de Reguerons.

 

CANYISSARS

A Reguerons es troben canyissars ben constituïts a les dues basses i als valls del sector sud-est, que compten amb un nivell d’aigua permanent.

 

Gaudeixen de bona salut perquè l’aigua de les depressions que ocupen està aïllada del focus d’eutrofització que suposen les corredores principals que envolten i travessen la zona. El canyissar no deixa de ser un herbassar alt i fistulós dominat pel canyís (Phragmites australis) que es fa a les vores de les aigües somes d’estanys, llacs i rius.

 

A Reguerons trobem els dos tipus de canyís que apareixen al Delta del Llobregat. El canyís alt (Phragmites australis subsp. chrysanthus) que assoleix els quatre metres d’alçada i que es propi d’ambients més salabrosos, i que apareix repartit entre els valls de la zona sud-est de la finca dels Reguerons. I un canyís petit (Phragmites australis subsp. australis) propi d’aigües continentals, que forma un gran canyissar en la part central de Reguerons.

 

Espècies d’interès i indicadors ambientals :

 

En els marges del canyissar, en la franja de terreny amb un nivell d’aigua fluctuant es desenvolupa un tipus de vegetació més diversa i amb un gran interès per la raresa d’algunes de les espècies. Entre les quals apareixen :

 

-          Althaea officinalis

-          Carex vulpina i C. riparia

-          Galium palustre

-          Iris pseudacorus

-          Lythrum salicaria

-          Samolus valerandi

 

En dos punts de la bassa gran de Reguerons es desenvolupen poblacions denses de  Juncus maritimus amb presència d’Scirpus marítimus que malgrat la seva petita superfície, constitueixen una comunitat de jonquera halòfila amb un alt grau de naturalitat. Cal precisar que Juncus marítimus pot competir per l’espai amb el canyís.

 

PRATS HUMITS

La major part del paratge de Reguerons està constituïda per uns terrenys amb un bon nivell d’humitat , que afavoreix la presència d’herbes perennes que fan de gespa o tenen formes reptants.

 

Els prats humits són comunitats transitòries que evolucionen cap a formes més tancades de vegetació a un ritme que depèn del grau d’humitat i de l’intensitat de la pastura.

 

Es per això que apareix en estadis diferents; a les parcel.les poc pasturades i amb un nivell mitjà d’humitat, es troba un prat d’entre 40 i 60 cm d’alçada constituït per una gran varietat d’espècies de les famílies de les papilonàcies, gramínies, ciperàcies i ranunculàcies, com ara Trifolium pratense, Lotus corniculatus, Agrostis stolonifera (potser la gramínia més abundant  dels prats de tendència humida al Delta), Festuca arundinacea, Poa trivialis, Bromus commutatus, Carex distans, Ranunculus sardous, etc.

 

En altres zones més pasturades i trepitjades, com succeeix en algunes parcel.les properes a  la masia de Can Feliu, el prat humit presenta un recobriment més gran d’espècies anuals (de port més petit) i pròpies de sòls més compactats i pertorbats, com Bromus rubens, B. hordeaceus, Hordeum marinum, Medicago polymorpha, M. littoralis, Trifolium campestre, Plantago lagopus, P. coronopus i Daucus carota.

 

En les zones del terreny on l’humitat és més elevada trobem espècies pròpies de les vores de canyissar  com ara Althaea officinalis, Carex vulpina, Lythrum salicaria i el mateix canyís.

 

Plantes d’interès dels prats humits :

 

-          Bromus commutatus és una gramínia molt rara a Catalunya i amb una presència molt localitzada al Delta, on fins al moment actual s’ha trobat a les zones de Cal’Arana i Can Sabadell.

-          Bupleurum tenuissimum és molt rara a Catalunya i té una presència localitzada als prats humits del Delta

-          Lythrum hyssopifolia és rara a Catalunya i té una presència localitzada al Delta. Es una petita herba anual les poblacions de la qual fluctuen segons la pluviositat de cada any.

-          Imperata cylindrica és una gramínia d’alçada mitjana rara a Catalunya  i molt localitzada al Delta.

 

CANALS AMB HERBASSARS NITRÒFILS HUMITS

El tipus de vegetació que hi ha és propia d’aigües eutròfiques i dels cursos d’aigua sotmesos a pertorbació antròpica, com les comunitats de llenties d’aigua (Lemna sp.) i els herbassars nitròfils amb Llengua d’oca (Rumex palustris i R. crispus), Polygonum persicaria, el creixen bord (Apium nodiflorum), el gram d’aigua (Paspalum distichum), que colonitzen els sòls fluvials degradats.

 

La presència de plantes aquàtiques no està renyida amb la neteja i desbrossaments dels canals, per què limita la colonització d’espècies invasores com Rumex palustris, el canyís o la boga.

 

COMUNITATS RUDERALS

Aquestes comunitats s’adapten a viure en indrets sotmesos a moviments de terra i fortament nitrificats. Aquest tipus de vegetació es desenvolupa en els marges de les corredores a causa de l’acumulació de terres extretes durant el procés de neteja dels canals i en altres prominències del terreny.

 

Entre les diferents espècies que apareixen cal mencionar els diferents tipus de cards (Silybum marianum, Cirsium vulgare, Carduus picnocephalus), la cicuta (Conium maculatum) i altres (Chenopodium sp. i Amarantus sp.)

 


FUNDACIÓ SIGEA -- Passatge Llevant, 9 Local 3 C 08840 Viladecans (Barcelona) Tel 93 647 21 21 Fax 93 647 21 22 E-mail patronat@fundaciosigea.org