RESERVES ONLINE
PROGRAMES INTEGRALS PER ADMINISTRACIONS LOCALS
SERVEI D'ASSESSORAMENT
NOTÍCIES
PATRIMONI NATURAL
I CULTURAL
CURSOS DE FORMACIÓ
BORSA DE TREBALL
>> Patrimoni
[ 03.03.10 ]
El Garraf Blanc

El domini càrstic de la Serralada del Garraf

 

Pertanyent als relleus de la Serralada Litoral el carst del Garraf ha estat el prototip clàssic de massís càrstic de Catalunya, i el primer en explorar-se en el nostre pais.

Ofereix un tipus de paisatge particular i original, relacionat amb materials solubles, sobretot de composició calcària i/ dolomítica.

El nom de la regió de Kras o Karst, als Alps de Iugoeslàvia, el seu prototipus ha donat lloc a la denominació de Karst o carst que tothom utilitza per designar totes les regions carbonàtiques en les quals es donen fenòmens de dissolució de les roques per l’aigua, que modelen un paisatge característic superficial: l’exocarst i les cavitats subterrànies: l’endocarst.

 

 

 

Amb una extensió de 600 Km2, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures a prop dels 600 metres (la Morella 592 m.), limita al N amb la depressió del Penedès, a l’E amb la vall del Llobregat i al S amb la Mediterrània.

Té l’atractiu que s’hi poden reconèixer totes les formes del carst clàssic: poliés, dolines, rasclers, avencs, coves, canyons i surgències submarines.

 

 Els materials carstificats són predominantment les calcàries del Cretaci, en grau menys important, les calcàries i les dolomies del Juràssic i del Triàssic.

El rascler constitueix la morfologia que permet caracteritzar el conjunt del massís, i es pot observar una gran diversitat de tipus diferents, des dels formats sota el sòl fins als originats directament per l’acció de l’aigua de la pluja; allà on el seu desenvolupament és més espectacular, coincideix amb d’altres formes , com agrupacions de dolines i formes obertes. Les agrupacions de dolines més importants són les del camp de Campgràs, el pla d’Ardenya, la Morella i el pla de les Basses.

 

 

 

 

És remarcable el poliè de Begues, d’uns 2 Km de llargada i 0,5 Km d’amplada màxima, reblert de sediments d’origen fluvio-càrstic i drenat en direcció W per la riera de Begues, l’acció remuntant de la qual ha anat capturant les diverses formes tancades situades al llarg del seu traçat.

Els avencs, les formes endocàrstiques més importants, hi són nombrosos (més de 500) i tenen desnivells considerables: destaquen l’avenc dels esquirols (184 m), el de l’Esquerrà (209 m), la Ferla (165 m), la Sivinota (132 m), i el Bruc (115 m)*. En canvi les coves són rares si exceptuem la cova Bonica i la cova del Gegant.. Hi ha formes de circulació profunda, però estan submergides en la zona saturada.

Els avencs són el testimoni d’una carstificació pretèrita molt important, de la qual eren els drens verticals en la zona d’infiltració.

Actualment hom tendeix a creure que tot el massís forma un sistema únic, interpretació que pot resultar excessiva.

 

Per exemple, se sap que hi ha una línia divisòria que el parteix en dos blocs, el septentrional amb drenatge subterrani, situat al Penedès i el meridional, d’àrea més important, que drena cap a la mar; la qual cosa queda confirmada per diverses manifestacions hidrològiques*.

 

 

 

 Al bloc meridional hi ha una gran quantitat de punts de descàrrega submarina entre Castelldefels i Sitges, dels quals la Falconera n’és el més important (s’ha explorat un recorregut de 600 m i fins 81 m de profunditat.

  

 

La surgència de la Falconera sembla que és testimoni d’un paleodrenatge important i actualment té una funcionalitat molt limitada; les característiques dels conductes permetrien d’evacuar cabals d’unes desenes de metres cúbics per segon, però actualment el flux s’ha reduït d’una manera substancial, particularment en els moments d’aigües baixes, com a conseqüència dels bombeigs; les dades hidroquímiques semblen confirmar-ho, i assenyalen una salinitat important a les parts més interiors explorades.

 


FUNDACIÓ SIGEA -- Passatge Llevant, 9 Local 3 C 08840 Viladecans (Barcelona) Tel 93 647 21 21 Fax 93 647 21 22 E-mail patronat@fundaciosigea.org