RESERVES ONLINE
PROGRAMES INTEGRALS PER ADMINISTRACIONS LOCALS
SERVEI D'ASSESSORAMENT
NOTÍCIES
PATRIMONI NATURAL
I CULTURAL
CURSOS DE FORMACIÓ
BORSA DE TREBALL
>> Patrimoni
[ 28.05.10 ]
Les platges del Delta del Llobregat

Les platges del delta del Llobregat

 

Les platges del delta del Llobregat actualment són extensions  més o menys uniformes de sorra molt modificades per l’acció antròpica ens les darreres dècades.

 

Des de fa uns anys, també presenten certa regressió degut a que no arriben tants materials sedimentaris continentals, també a la proximitat i proliferació d’instal·lacions portuàries i a la construcció massiva de tot el front litoral, entre d’altres.

 

El Prat del Llobregat compta amb una longitud de platja de 7.985 metres, Viladecans 2.480 metres, Gavà amb 3.730 metres i Castelldefels amb 5.000 metres. (Guia de les platges espanyoles, Ministeri de Medi Ambient)

 

Sumen un total de 19.195 metres de llargada de platja de sorra de mida mitjana, amb amplades que van des dels 40 metres  fins els 100 metres.

 

Les platges del delta no són homogènies. Algunes presenten un petit sistema dunar en recuperació, maresmes i llacunes litorals, una pineda discontínua.  

 

Les marees ocasionades per l’acció gravitatòria ocasionen pocs moviments en el nivell de la mar.

 

En canvi, les marees que s’anomenen meteorològiques, que s’originen amb l’acció del vent i amb les variacions de la pressió atmosfèrica, poden provocar oscil·lacions de fons a 50 cm.

 

Els vents de Mestral (NW) i Ponent (W) acostumen a ser els de més freqüència.

 

Els corrents marins N-S s’enduen les sorres. A la zona Nord és on més es veu l’acció erosiva, a la zona central fluctuen, mentre que al sud les platges comencen a fer-se més estretes.

 

Sorra que ve i va.

 

De vegades, les sorres que transporta el vent, es dipositen en algun lloc, i formen un turó petit per acumulació. En una duna la sorra s’acumula per on bufa el vent i a l’altra banda el pendís cau de sobte.

 

A les platges del delta del Llobregat hi havia dunes naturals.

 

La duna, un substrat mòbil, que pot variar segons les condicions dinàmiques.

 

La proximitat a la mar implica una salinitat molt alta arrossegada pel vent en cada gota d’aigua.

 

 

Els darrers anys, en alguns municipis aquestes dunes s’han creat novament de forma artificial.

 

A la Reserva Nartural del Remolar i les Filipines, a Viladecans encara s’observen les dunes seques  de sorra, a primera línia de mar que infiltren l’aigua de pluja amb molta facilitat i dunes argilo-sorrenques  poblades de vegetació en una segona línia de mar, visible en alguns espais naturals del Delta del Llobregat.

 

Al molts dels municipis del Delta del Llobregat la majoria han quedat immerses en finques particulars.

 

Moltes han desaparegut.

 

Sorres que permeten la fàcil infiltració de l’aigua de pluja que reomple l’aqüífer del Llobregat.

 

Els espais buits entre cada gra de sorra permeten la condensació de la humitat i aporta aigua a la varietat de plantes de platja.

 

A la riba de la platja els espais entre cada gra de sorra estan inundats per aigua. Hi ha organismes que hi desenvolupen tot el seu cicle vital.

 

A prop de la primera línia de dunes es troba vegetació discontínua constituïda per la comunitat del jull de platja Agropyrom junceum, més endins la comunitat del borró Amophila arenaria i encara més endins la comunitat de la crucianel·la Crucianella maritima que creix a les zones on han començat els processos de formació del sòl.

 

Les platges de la costa sud de Barcelona han estat un tradicional atractiu turístic. En els darrers anys, un atractiu urbanístic.

 

Al voltant de 1916  es va instal·lar l’Aero Club de Catalunya en una zona d’aguamolls que posteriorment passarà a ser l’aeroport de Barcelona al Prat del Llobregat.

 

Des dels anys 60 l’oferta turística estava concentrada en els càmpings ubicats a primera línia de mar des del Prat fins Gavà. Noms com Cala-Gogo al Prat, El toro Bravo i la Ballena Alegre a Viladecans, el Tres Estrellas i l’Albatros a Gavà, etc.

 

Autèntiques poblacions de bungalows, caravanes, autocaravanes i tendes que reunien a moltes famílies locals a l’hora de passar l’estiu i nombrosos turistes francesos, anglesos, alemanys, italians...

A Castelldefels l’oferta era hotelera i es consolidava de manera diferent.

 

Molts visitants de Barcelona s’allotjaven al delta del Llobregat. Es tractava d’un turisme bàsicament familiar.

 

El turisme ha massificat de forma estacional tota la zona.

 

Preservar els valors naturals de la costa del delta del Llobregat és un objectiu que s’està assolint a fragments, en petites porcions del territori.


FUNDACIÓ SIGEA -- Passatge Llevant, 9 Local 3 C 08840 Viladecans (Barcelona) Tel 93 647 21 21 Fax 93 647 21 22 E-mail patronat@fundaciosigea.org