Fundació Sigea s’adhereix al comunicat
A la Fundació SIGEA sempre hem defensat que l’aprenentatge més significatiu és aquell que es viu, es toca i es respira. La natura, el nostre entorn i els espais naturals, com el nostre Espai Agroambiental, no són un simple decorat de fons, sinó una autèntica aula sense sostre on els infants esdevenen ciutadans conscients, compromesos i responsables del seu patrimoni.
Actualment, les sortides escolars i les activitats educatives fora de l’aula es troben en una situació complexa de vulnerabilitat a causa dels conflictes oberts en el sector educatiu. Perdre aquestes experiències no només limita el currículum, sinó que priva l’alumnat d’un dret fonamental: el dret a arrelar-se, a conviure en equitat i a connectar amb la realitat social i natural que els envolta.
Per aquest motiu, des de la Fundació SIGEA ens sumem i ens adherim de manera oficial al comunicat impulsat per l’Associació Escola-Entorn i les entitats de la Xarxa d’Espais i Agents Educatius de Catalunya. Creiem fermament que protegir les sortides és protegir el futur de la nostra educació i la qualitat humana de la nostra societat.
A continuació, reproduïm el comunicat complet de manera íntegra:
L’impacte invisible de silenciar el territori com a espai d’aprenentatge
L’Associació Escola-Entorn i les entitats adherides defensen el valor insubstituïble de
l’educació en l’entorn i demanen protegir les sortides escolars com a eina d’aprenentatge,
d’equitat i arrelament.
Hi ha un moment màgic que només passa lluny de la pissarra. És el moment en què un
infant entra en un jaciment mil·lenari, entén una obra d’art a través del relat d’una educadora
o s’embruta les mans a la terra on creixen els seus aliments. En aquell instant l’infant està
coneixent el seu territori i les arrels que l’han configurat; està començant a sentir-se’l seu.
El territori, amb els seus museus, els seus boscos, la seva indústria i la seva gent, no és un
decorat per a una excursió; és una aula sense sostre on cada racó és una oportunitat per
entendre qui som i visualitzar el futur que volem.
Ens hem acostumat a veure les sortides escolars com un parèntesi en el currículum, com
una concessió al lleure. Quin error més gran. Sortir no és un extra prescindible; és essencial
per a l’educació integral i el llegat més gran que podem oferir al nostre alumnat: l’oportunitat
de descobrir que el món no és una pantalla, sinó un batec compartit, garantia de present i
de futur.
En una societat que sovint ens vol aïllats, el coneixement del territori és l’antídot contra la
indiferència. Per a l’infant que acaba d’arribar, que porta el pes d’altres paisatges a la
maleta, trepitjar la seva nova terra és el primer pas per sentir-se casa seva. I per a qui ha
nascut aquí, és la manera d’entendre que el seu entorn és un privilegi que no s’ha de donar
per descomptat, sinó una herència que cal estimar i de la qual cal responsabilitzar-se.Les sortides escolars són transformadores i constitueixen una de les eines més potents
d’arrelament i equitat. Quan una escola surt, les diferències socials es dilueixen. Sortir obre
els ulls de l’alumnat i amplia el seu horitzó més enllà dels murs de l’escola, del barri, de la
ciutat bombolla. Una educació oberta a l’entorn és l’única que ens garanteix que tots,
sense excepció, tinguin les claus per a gaudir del patrimoni natural i cultural i de
conèixer les seves oportunitats de futur. Perquè ningú és capaç de somiar amb un futur
que no ha conegut i que no pot visualitzar integrat en un context real.
Per al professorat, sortir és retrobar-se amb la passió d’explicar la vida. És veure com
l’alumne que a l’aula s’apaga, a fora s’il·lumina. És saber que està fomentant el seu
desenvolupament integral, donant la possibilitat de viure els aprenentatges amb el cap, el
cor i les mans.
I per a les entitats, els museus, els professionals i les empreses, obrir les portes a les
escoles és un acte de transcendència: estan participant en la construcció d’un futur més
sostenible, prevenint l’incivisme i cultivant ciutadans responsables i conscients de l’herència
que han rebut. No es pot tenir cura del que no s’estima i no es pot estimar el que no es
coneix. Compartint els seus coneixements i instal·lacions amb infants i joves estan garantint
la continuïtat de la seva tasca en el futur.El turisme educatiu és una inversió en la qualitat humana de la nostra societat. L’impacte
d’aquestes experiències transforma el present i el futur. Ara son infants que contextualitzen
aprenentatges de l’aula en entorns reals i aprenen a estimar el patrimoni que els envolta, i
en el futur esdevindran ciutadans responsables i compromesos i adults viatgers que sabran
mirar altres realitats amb el mateix respecte i curiositat amb què van aprendre a mirar casa
seva.
Les reclamacions del professorat dels darrers mesos son totalment legítimes, ens sumem
en totes i cada una d’elles. Però si perdem les oportunitats d’aprendre fora les aules, ja
actualment molt limitades, estem manllevant un dret essencial al nostre alumnat: el dret a
arrelar-se, a gaudir del privilegi de la natura, la cultura i l’art i el dret a sentir-los com a
propis. Els estem traient l’oportunitat de connectar amb el teixit universitari, científic i
industrial del país; la possibilitat de descobrir les arrels històriques que han configurat la
nostra cultura i tradicions i l’oportunitat de conèixer la realitat social del nostre territori. En
definitiva, se’ls priva de les eines per a convertir-se en ciutadans que estimin Catalunya i
que siguin capaços de visualitzar-ne un futur i de responsabilitzar-se d’allò que és de tots.
Per tot això, demanem al Departament d’Educació la resolució més ràpida possible d’aquest
conflicte i l’atenció de les demandes del professorat. Així mateix, instem al reconeixement
de totes les entitats compromeses amb l’educació: museus, teatres, empreses, fundacions,
centres de recerca i professionals de tota mena, i a recolzar projectes com el Portal
d’Activitats Educatives de Catalunya, que converteixen el territori en un immens camp
d’aprenentatge, viu i accessible, garantint que la distància entre l’escola i l’entorn es
redueixi, especialment per a aquells centres que més ho necessiten.
Cristina Búcar Bagaria
Directora del Portal d’Activitats Educatives de Catalunya i Presidenta de l’Associació
Escola-Entorn, Educant en Societat.
Podeu consultar el llistat d’entitats adherides en aquest enllaç:
