Aquest proper diumenge dia 19 de gener hi ha programada una passejada pels edificis emblemàtics de la ciutat de Viladecans, on podrem descobrir una mica de la història d’aquests singulars edificis:
-El Museu de Viladecans, carrer de les Sitges, 1-3 (lloc de trobada).
-La Torre del Baró, edifici construït al segle XIV, amb fonaments del segle X.
-Can Modolell-Casa de la Vila, construït el 1892, té adossada una torre de guaita de mitjan segle XVI.
-La Torre-roja, construïda entre els segles XII-XIII, va ser la seu de la Quadra Burgesa, jurisdicció territorial i senyorial fins al primer terç del segle XIX
Tenim un event creat per a que us podeu apuntar. Tot i que és una sortida gratuïta organitzada pel Museu Història Viladecans, cal inscripció prèvia patrimonicultural@viladecans.cat, o als telèfons: 937 077 290, o 936 352 960. Places limitades.
UNA MICA D’HISTÒRIA
Ca n’Amat
L’any 1846 Joan Amat i Sala comprà a Martí Pascual comprà una peça de terra situada entre el carrer de les Sitges, el carrer Àngel Guimerà i el carrer de Sant Climent. Un cop finalitzada la seva construcció dos anys després, Joan Amat i Sala convertí la casa en la seva residència habitual.
Joan Amat, fill d’una família de Gavà, fou l’hereu de la família Sala, un dels principals propietaris de Viladecans, fet que li proporcionà una quantitat de béns considerable les rendes dels quals esdevingueren la seva principal font d’ingressos. Va dedicar els últims anys de la seva vida a construir i finançar diverses obres per al gaudi dels habitants de Viladecans, com són ara l’escola per a nenes situada rera l’església (1884-1886), uns nínxols del cementiri (1885-1886) o bé l’escorxador públic (1886).
L’any 1848 Joan Amat i Sala finalitzà les obres de construcció de la seva nova residència, la qual sembla ser que aprofitava una antiga construcció, tal com es pot observar pel ràfec del cos més a llevant. L’edific ha patit successives reformes fins a adquirir el seu aspecte actual, tant pel que fa a l’exterior, com a l’interior.
L’edifici principal està format per tres cossos coberts a doble vessant, en els quals es pot observar una certa simetria en quant a les obertures, i per un quart cos més baix amb teulada a un sol aiguavès. A més, la finca consta de les dependències de la masoveria, d’un forn i un cup, de corrals, d’un garatge i de patis posteriors.
La planta baixa de l’edifici principal està formada per un despatx, una cuina amb rebost, el menjador i altres dependències com ara un rebost-magatzem on hi ha una sitja circular al terra. Al pis hi ha diverses cambres, dues d’elles amb alcova i lavabo. A més encara es conserva l’antiga comuna. La planta de les golfes està formada per una sala amb tres dependències annexes. És en una de les rajoles de la teulada on podem llegir la inscripció de «Joan Amat Sala 1848», fet que ens indica l’any en què fou acaba la reforma. En l’espai més situat cap a llevant trobem una altra rajola, «Joan A 1867» que mostra que la dependència fou construïda amb motiu d’una de les remodelacions de l’edifici.
Actualment aquest edifici és la seu del Museu de Viladecans.
La Torre del Baró
La Torre del Baró s’ha pogut estudiar gràcies a l’excavació del jaciment, documentat en dotze fases, encara que com que no s’ha arribat al terreny verge, no es pot precisar si la primera fase documentada, a començaments del s. XI, correspon a l’ocupació més antiga del lloc. S’ha pogut constatar també que la gènesi del nucli urbà va tenir lloc al voltant d’aquesta torre que permetia la defensa de la població.
Durant l’últim terç del s. XIII es produí una ampliació de l’edifici format per quatre ales al voltant d’un pati central. Cap als anys 1350-1387 es van renovar totalment els murs i es va construir l’edifici gairebé de bell nou, adquirint l’aspecte actual. El resultat fou un edifici de planta trapezial amb una porta a migdia flanquejada per dues torres. Al centre, un pati rectangular delimitat per quatre ales no gaire simètriques, del qual sortia una escala cap a un pis superior, la planta noble. Entre els anys 1652 i 1660 (fase VII), es dugueren a terme nombroses ampliacions, fet que donà a l’edifici un aire de castell-palau característic de l’època, perdent així el seu caràcter defensiu. Les ales es van dividir en àmbits més reduïts. Així, les estances de la planta baixa es van dedicar a l’emmagatzematge i transformació de productes agrícoles, com ho demostren la premsa d’oli, el trull i els cups trobats a les ales septentrional i oriental.
A principis del s. XIX es tornà a construir un trull nou i es construiren tres sitges retallades en el terra destinades a emmagatzemar vi o most. A principis del s. XX , l’edifici es va compartimentar en habitatges fins arribar a albergar 10 famílies. L’any 1970 l’ajuntament de Viladecans comprà la Torre del Baró i la convertí en magatzem fins que s’iniciaren els treballs de restauració. Amb la darrera restauració, s’afegí un cos a l’edifici per a les circulacions verticals. La construcció es féu de forma clarament remarcable amb obra vista, per tal de no emmascarar la resta originària de la construcció.
Actualment, i des dels anys setanta del segle XX, pertany a l’Ajuntament, que hi té la sala de plens, dependències administratives i una sala d’exposicions.
La Torre Modolell
L’any 1786 Joan Baptista Arbolí vengué una propietat a Bernat Modolell i Rabella de Barcelona, botiguer de draps. La propietat constava d’una torre quadrada datada segurament del s.XIV, amb un magatzem gran, una oficina per a fer aiguardent conjuntament amb altres dependències i servituds i un hort gran amb una sínia i un safareig. La propietat patí diverses reestructuracions a mesura que anava passant d’hereu a hereu. El resultat fou una sèrie de cases i altres cossos annexos al voltant de la torre que canviarien la seva fesonomia gràcies a la gran reforma de l’any 1892.
Magdalena Modolell, propietària de la casa-torre des de l’any 1873, engegà, conjuntament amb el seu marit Jaume Nogués, una sèrie de reformes que donarien a l’edifici el seu aspecte actual. El resultat fou un conjunt d’acord amb les tendències del moment basades en el neogoticisme i el modernisme.
L’any 1915 morí Magdalena Modolell sense descendència, per la qual cosa deixà escrit el seu interès per tal que Can Modolell pogués ésser per al benefici de la població.
Davant de l’interès de l’ajuntament de Viladecans per posseir la casa-torre per a ubicar-hi la seva seu i les escoles públiques, es creà una comissió per tal de negociar amb els marmessors de l’herència de la senyora Modolell. L’ajuntament, a canvi, cediria a la parròquia l’edifici de les ecoles i la casa del campaner. Finalment l’ajuntament adquirí l’any 1920 Can Modolell pel preu de 15.000 pessetes, tot i que no mancaren els posteriors litigis per tal d’anul.lar la dita cessió.
Per tal d’adequar l’edifici als nous usos, es realitzaren una sèrie de reformes i ja l’any 1921 s’hi instal.laren les escoles públiques, que no abandonarien Can Modolell fins a l’any 1958, en què es fundà el Col.legi Àngela Roca. El Consistori, però, no s’hi pogué traslladar fins a l’any 1955, a causa dels litigis amb els marmessors.
Can Modolell actualment és la seu de l’Ajuntament de Viladecans.
La Torre-Roja
La Torre-Roja data del segle XII, encara que d’aquesta època és només la torre pròpiament dita. A finals del s. XIX s’hi van adosssar quatre ales al voltant d’un pati central porxat, des del qual surt l’escala que condueix a la planta noble. La torre, on hi ha situat el portal d’accés, és de planta quadrada i té quatre pisos. La torre fou construïda amb carreus de pedra vermella de Brugués, igual que el basament de les parets. La resta està arrebossat i estucat. Les finestres i les reixes són de tradició gòtica, imitant les de la torre que sí que són d’aquesta època. L’edifici està cobert amb un terrat amb una barana formant merlets.
Actualment l’edifici acull dependències municipals.
